Alzira
Alzira una ciutat per a viure-la
Alzira està situada a 36 quilòmetres al sud de València i és la capital administrativa de la comarca de la Ribera Alta del riu Xúquer. La ciutat té 45.451 habitants censats el 2022.
Es troba molt a prop de l’Albufera i a vint minuts de la Costa dels Tarongers. Dista 372 km de Madrid. Compta amb una adequada comunicació amb les ciutats costaneres més turístiques (Gandia, 35 km; Cullera i Tavernes, 20 km). Disposa d’un bon servei de trens de rodalia per a comunicar-se amb la capital de la província, València.
Té un clima mediterrani i una altitud mitjana de 16 metres sobre el nivell del mar. Amb una fèrtil horta de tarongers i de caqui denominació d’origen Persimon. El paratge natural municipal de la Murta, amb les interessants ruïnes del monestir de la Murta, declarades Bé d’Interés Cultural (BIC), i el de la Casella són, juntament amb la veïna Vall d’Aigües Vives, espais idonis i atractius per al descans o la pràctica del senderisme.
Alzira és un municipi turístic, amb importants recursos naturals, culturals i festius. La moderna ciutat conserva el barri de la Vila, conjunt històric (BIC), en el qual resulta interessant deambular pels seus carrers i seguir les petjades de la seua història, en els edificis i monuments. Al llarg de l’any, un ampli i variat calendari festiu anima la ciutat. La Setmana Santa i les Falles (BIC) van ser declarades d’Interés Turístic Nacional el 1985 i 2005, respectivament A més, les Falles, del 15 al 19 de març, ostenten la categoria de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, de la mateixa manera que la Tamborada, que se celebra prèvia a la Setmana Santa. Entre altres festes al llarg de l’any, destaquen les patronals, que se celebren els mesos de juliol i setembre, i els Moros i Cristians la primera setmana d’octubre. Tots els dimecres de l’any celebra el bulliciós mercat setmanal.
La seua economia és eminentment industrial, agrícola i comercial, i té un gran pes el sector serveis. El sector turístic intenta introduir-se potenciant entre els seus valors i atractius, ja indicats, el gastronòmic, on l’arròs al forn o la paella són plats típics que es poden degustar juntament amb els bunyols de carabassa en Falles, l’arnadí de moniato i carabassa, les mandonguilles d’abadejo (mandonguilles de bacallà) per Setmana Santa, les mones per Pasqua, o la reganyà de carabassa durant tot l’any. En postres, els gelats (herència de l’antiga factoria Avidesa) o les fruites, com la taronja i el caqui.
Monuments
La Creu Coberta. La llegenda que Jaume I el Conqueridor va morir en el lloc on s’emplaça la creu, mentre era traslladat a València, fonamenta per a alguns la seua construcció en honor del monarca. No obstant això, els historiadors situen la seua mort en la residència que el rei tenia a Alzira, i consideren la creu com un símbol de la conquesta de la ciutat per a la civilització cristianooccidental.
La Cova o Torre de les Meravelles es troba en la partida de Vilella d’Alzira, prop del límit amb el terme municipal de Carcaixent. Esta cova té la peculiaritat de posseir una torre quadrangular erigida el 1912 per a tancar i controlar el seu accés.
El monestir de Santa Llúcia, també conegut com Convent de les Llúcies, és un conjunt conventual renaixentista, erigit durant el segle XVI a Alzira, del qual subsistixen el claustre, la nau i la façana de l’església.
Ajuntament. Edifici del segle XVI. Ocupa un palau d’estil goticorenaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre 1547 i 1603. El 1930 va ser declarat Monument Nacional. L’Arxiu Municipal d’Alzira, custodiat en esta casa consistorial, conté alguns dels més valuosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana. Entre la documentació que guarda destaca la sèrie de pergamins de la Cancelleria Real, la col·lecció dels Llibres dels Actes dels Jurats e Concell, el repertori de protocols notarials, els padrons de la Séquia Reial del Xúquer, i el més valuós, el còdex miniat del segle XIV Aureum Opus Privilegiorum Regni Valentie, que conté un registre de privilegis. Està datat el 1380, si bé en els segles XV i XVI se li van afegir més privilegis.
Casalicis del pont de Sant Bernat. Antic pont de Sant Agustí, s. XIII. El 1717 s’instal·len els casalicis amb els patrons, que passa a denominar-se pont de Sant Bernat. El 1967, l’eliminació del braç del Xúquer que travessava la ciutat va portar amb si la desaparició d’este i la urbanització de l’actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument a la meitat d’esta via.
Església arxiprestal de Santa Caterina. Este edifici data del segle XIII. Construïda sobre la mesquita major la seua actual arquitectura és d’estil barroc.
La seua portada va ser realitzada per Gaspar Díez el 1692. És la seu de l’Arxiprestat d’Alzira, anomenat de Sant Bernat Màrtir, dins de l’arxidiòcesi de València.
Cercle Alzireny, denominat popularment La Gallera per haver sigut originàriament cercle gallístic i haver-s’hi celebrat baralles de galls, és
un edifici neoclàssic construït en la segona meitat del segle XIX per la puixant burgesia terratinent local. Des del seu ampli vestíbul s’accedix per una gran escala a la primera planta, on destaca el saló àrab, de gran riquesa ornamental. En la planta baixa destaca el saló valencià, ricament decorat amb fustes i ceràmiques.
Gran Teatre. Edifici modernista d’interessant interior, construït el 1921. S’ha vist afectat al llarg de la seua història per diversos incendis, l’últim va ocórrer el gener de 2004. El més greu de tots va ser el de 1987, que va afectar tota la sostrada del teatre. El 2021 se’n va celebrar el centenari i es van dur a terme diferents millores en l’edifici.
L’Escola Pia, hui Casa de la Cultura. Imponent edifici del segle XIX que va acollir els pares escolapis fins als anys quaranta del segle XX.
Escuts del carrer de Sant Roc d’Alzira. Els escuts del carrer de Sant Roc són dos escuts nobiliaris situats en els edificis dels números 8 i 13 d’esta via alzirenya.
La Vila i la Muralla d’Alzira. La Vila és el barri més antic i correspon a l’antiga vila, envoltada totalment per la muralla fins a la segona meitat del segle XX. És de trama irregular amb estrets carrers i xicotetes places. Hi van establir la seua residència els cavallers i aristòcrates vinculats a Jaume I d’Aragó després de la Reconquesta, com els Serra, Santiago, García d’Aguilar, Venrell i altres, que van manar construir-hi els seus palaus al costat de la mateixa residència reial del monarca. En l’actualitat es conserven a la Vila l’arxiprestal Santa Caterina, la casa consistorial i diverses cases i palauets històrics com la Casa de l’Obstinació (Museu de la Ciutat), la casa Tena, el palau de Cassassús o la casa Cucó-Gisbert d’Alzamora, així com diverses restes arqueològiques. El circuit emmurallat de l’antiga Al-Yazira o Algezira (l’illa) va ser construït entre els segles IX i X i envoltava el nucli urbà, envoltat al seu torn pel X, el pas del qual controlava estratègicament. Al llarg de la seua història la muralla d’Alzira va patir els atacs del Cid i els propis de la Reconquesta, així com diverses destrosses produïdes per les revoltes dels moriscos i posteriorment durant la guerra de les Germanies.
Reial Santuari de la Mare de Déu del Lluch. Temple agregat a la basílica de Santa María la Major de Roma des de 2008, està situat en el cim d’un monticle integrat en la trama urbana de la ciutat, anomenat Muntanyeta del Salvador, en el lloc que va ocupar l’Ermita del Salvador. Va ser alçat a partir de 1927, finançat per col·lectes ciutadanes, i va finalitzar la seua construcció total amb la coronació del campanar el 1966. Alberga la imatge de la patrona de la ciutat, Santa María del Lluch, obra de l’escultor Antonio Ballester Vilaseca.
Monestir de la Murta. En el cor de la vall de la Murta subsistixen les restes de l’històric cenobi de jerònims, en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinatge de reis, nobles i líders religiosos. Cal destacar la torre dels coloms i el pont d’accés a la derruïda església. També destaquen dins del conjunt la casa i jardí romàntic del segle XIX.
https://www.alzira.es/ciutat/guies-medioambientals/guia-botanica-del-jardi-romantic-de-la-murta/
Ruta dels Monestirs de València, el Pas del Pobre. Alzira es troba enclavada dins de l’itinerari d’esta ruta monumental i cultural inaugurada el 2008, que discorre per la localitat, visita ineludible de la qual és el seu històric monestir de la Murta.
El Palau de Casassús és un palau senyorial estructurat en tres plantes. En la seua planta baixa destaquen els arcs gòtics i en la façana el seu escut nobiliari, que és bé d’interés cultural (número R-I-51-0011340).
Casa de l’Obstinació d’Alzira, seu del Museu Municipal d’Alzira, MUMA.
